Diversos estudis assenyalen que parlar dos idiomes té profunds efectes beneficiosos en el cervell.
En un món cada vegada més globalitzat parlar dos idiomes en comptes d'un sembla tenir avantatges pràctics evidents. Si a això li afegim que els científics, des de fa ja alguns anys, consideren que el bilingüisme converteix als seus practicants en persones més intel.ligents, amb profunds efectes en el cervell, amb millores en les habilitats cognitives no relacionades amb el llenguatge i que fins i tot arriben a protegir contra la demència en la vellesa ens trobem davant un fet notablement beneficiós.
Així ho assegura Yudhijit Bhattacharjee, de la prestigiosa revista Science, en un article publicat aquest cap de setmana a The New York Times. Segons sosté Bhattacharjee, aquest punt de vista del bilingüisme és diametralment diferent al que havia existit durant el segle XX. Investigadors, educadors i polítics que van considerar durant molt temps un segon idioma com una intromissió, des del punt de vista cognitiu, que dificultava el desenvolupament acadèmic i intel·lectual d'un nen estaven equivocats.
Els científics han descobert que la interferència entre llengües, lluny de llastar el rendiment d'un estudiant, el que suposa és una "benedicció disfressada", assenyala l'autor de Science. "S'obliga al cervell a resoldre un conflicte intern, donant a la ment un entrenament que enforteix els seus músculs cognitius", afegeix.
Els bilingües són més hàbils que els monolingües en la solució de certs tipus de trencaclosques mentals, com han demostrat diferents estudis. Així mateix, parlar dos idiomes, segons diferents investigacions, millora la funció executiva del cervell, el sistema de comandament que dirigeix els processos d'atenció que utilitzem per planificar, resoldre problemes i realitzar altres tasques mentals paral · leles.
La diferència clau entre bilingües i monolingües se centra, segons l'article, en una major capacitat per percebre els canvis en l'entorn. "Els bilingües han de canviar d'idioma sovint-és possible que parlin amb el pare en una llengua i amb la mare en un altre idioma", afirma Albert Costa, investigador de la Universitat de Pompeu Fabra, en l'article del diari novaiorquès. "Necessiten estar atents als canvis al seu voltant de la mateixa manera com estem atents al que ens envolta quan conduïm".
A més, l'experiència bilingüe sembla influir en el cervell des de la infància fins a la vellesa. "I no hi ha raó per creure que no es pot aplicar també als que aprenen un segon idioma més endavant en la vida", conclou l'article de The New York Times.
No hay comentarios:
Publicar un comentario